No m'ha donat gaire temps a posar-me al dia, tot i que feia dies que volia escriure des de la primera classe. Estic contenta, tot i que el grup amb el que faig aquest trimestre té unes característiques especials. Com en una classe normal, tinc un grup molt heterogeni, però marcat per grans diferències. Són 17 alumnes, amb la qual cosa, em puc repartir bé el temps per poder anar mirant què fan. El problema, o potser millor dir, el repte -m'ho prenc així per ser optimista- és que dels 17 nois, tres alumnes -curiosament, les úniques noies de la classe- són de NEE, una d'elles amb síndrome de down. Una d'elles, amb síndrome d'Asperger, és molt bona amb els ordinadors, així que l'he fet la meva assessora tic amb elles. Vénen acompanyades de la Jéssica, que és la professora de suport a l'aula. Dels nois, tres són del grup de reforç, amb problemes de dèficit d'atenció greus. Un altre dels nois està esperant a fer l'edat per poder marxar de l'institut. Dos nois més són molt brillants i de seguida fan la feina i ben feta.
Com que tenen diferents ritmes de treball, el primer dia vaig decidir que, com que tenim dues sessions per setmana, els hi donaria diferents tasques el dimarts i les podrien anar fent dimarts i dijous, cadascú al seu ritme.
Ells havien fet, amb la meva substituta, una història a l'
storybird. Jo ho havia inclós per fer un cop començat el projecte, però el que he decidit és que introdueixin només l'url de la seva història a la comunitat, i així tots les podrem llegir.
En la primera sessió vaig explicar què fariem. Els hi vaig explicar que faríem servir twitter i ning. Així que els hi vaig demanar que es registressin. A la comunitat ning necessitaven invitació, i per això m'havien de donar el seu email. En aquesta part, he tingut molts problemes, sobretot amb hotmail, ja que les invitacions per formar part de la comunitat no arribaven. Al final, ho vam arreglar creant comptes de gmail, que no semblava que donés problemes. Tot i estar molt acostumats a fer servir ordinadors a classe -el meu centre forma part d'un projecte on les tics són la base-, els hi va costar una mica acostumar-se a l'entorn d'ambdós llocs, tant del twitter com de la comunitat.
Les condicions que els vaig posar a la classe eren que tot el que escrivien havia de ser en anglès, original seu -és a dir, res de ctrl+c, ctrl+v, ni fer servir traductors online. El nivell d'anglès havia de ser el seu i jo aniria fent comentaris per corregir les seves faltes. El meu objectiu principal és que perdin la por a escriure en anglès, que siguin capaços de produir, com a mínim, oracions curtes, però ben fetes.
Un cop entrat al twitter, s'havien de buscar entre ells i a mi, i això els va entretenir una bona estona. Després havien d'anar deixant un tweet per a cadascú d'ells, mentre jo, com podia, anava corregint les faltes. Això -el fet d'escriure's entre ells- els hi va encantar. També havien de buscar algú famós i fer-li un tweet. Vam riure molt, perquè un d'ells va escriure el Barack Obama i la seva gran aportació va ser un solitari "Hello". Els vaig fer reflexionar sobre el fet que potser aquell famós que triaven els hi contestava i que no només podien escriure una salutació, així que molts van escriure que estaven a classe aprenent anglès. Altres van triar per saludar gent que admiraven tot dient el que els hi agradava d'ells. Molts no sabien qui triar, i van esgotar les possibilitats del twitter de buscar gent. Em van preguntar si Michael Jackson valia, però els vaig explicar que havien de buscar famosos amb la senyal de verificats i, a ser possible, vius.
El primer dia, doncs, es van donar d'alta del que vam poder i la classe va passar rapidíssima twittejant.
